[MUSEU TANCAT FINS A NOU AVÍS] Col·lecció permanent del Museu Episcopal de Vic

Una magnífica col·lecció d’obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, juntament amb unes destacades col·leccions d'arqueologia, orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Un fons de valor excepcional integrat per més de 29.000 peces.

L’exposició permanent del Museu segueix un ordre cronològic i estilístic en cadascuna de les col·leccions que conserva, des de la prehistòria fins al segle XIX. Conegueu una sel·lecció de totes les col·leccions del Museu.

Visites comentades

Recorregut medieval. Dissabtes i diumenges a les 12h. Preu inclòs en l'entrada.

[ACVIC TANCAT FINS A NOU AVÍS] En el nom de la mare, en el nom de la terra

24.01.2020 – 25.04.2020
A cura d’Assumpta Bassas Vila

Isabel Banal | Raquel Friera | Lucía Loren | Olga Olivera Tabeni | Irene Pérez | Carme Sanglas | Eulàlia Valldosera

Inauguració, divendres 24 de gener a les 20 h
a ACVIC. Centre d'Arts Contemporànies

 En el nom de la mare, en el nom de la terra és una exposició que convida a gaudir de set propostes que canten la cultura de la vida, demostrant la capacitat que té la pràctica artística de crear un simbòlic que ens orienta en aquests temps confosos. 

La mostra reuneix obra de set artistes contemporànies de diferents generacions i llocs geogràfics (Isabel Banal, Raquel Friera, Lucía Loren, Olga Olivera Tabeni, Irene Pérez, Carme Sanglas i Eulàlia Valldosera), i vol ser un pròleg del que podria ser una mostra més àmplia dedicada a posar en relleu la saviesa cultivada en les experiències de vida i en les produccions culturals de moltes dones del present i del passat. 

En aquest pròleg aplego pràctiques artístiques en llenguatges diversos (pintura, instal·lació, vídeo, escultura, objectes, publicacions, etc.) que han nascut fruit dels aprenentatges de vida que les artistes han fet en dos àmbits de vida ben concrets. D’una banda, l’aprenentatge resultant d’una relació de confiança amb la naturalesa, concebuda com a mestra d’un ordre de relacions holístiques i nodridora de coneixement corporal i espiritual (Isabel Banal, Lucía Loren, Carme Sanglas, Eulàlia Valldosera). Deslliurar la natura d’una mirada que la cosifica i la destrueix és també alliberar-nos de la mirada que ens destrueix com a dones i obrir camí a recuperar i regenerar una comprensió de la meravellosa força vital que ens vincula amb ella. D’altra banda, l’aprenentatge que les artistes que són mares han descobert en les experiències concretes de la maternitat; una maternitat entesa en la seva dura, diversa i complexa realitat, sense idealitzacions, però des de la radical i clara certesa que “maternar” no és un conjunt de tasques a repartir, sinó una gran possibilitat per tenir cura de la vida, una lliçó magistral que s’adreça universalment a totes i tots.

No es tracta d’una exposició d’ecofeminisme ni d’una exposició “sobre” la maternitat. No ens interessen les etiquetes que classifiquen temàtiques estereotipades, sinó les paraules en llengua materna que desborden els codis del llenguatge falocèntric, és a dir, que ens classifiquen i aïllen des d’un coneixement pretesament objectiu. El feminisme en l’art no és només una pràctica transgressora o reactiva, sinó la possibilitat de reconnectar amb la veu pròpia i cantar amb subtilesa però sense embuts, en una polifonia de veus amb totes aquelles que han parlat o escrit - des de les seves visions, intuïcions i raonaments- del respecte i amor al misteri de la vida en elles i en la natura.

Tot això configura una cultura de la vida que necessita recrear-se i reactivar-se en cada cos i en cada relació humana. Tot i que no és propietat de les dones, la cultura de la vida ha estat custodiada, representada, viscuda i tramesa de maneres diverses per moltes d’elles. En aquest sentit, honorar la memòria d’aquelles que ho han fet, escoltar i dialogar amb una genealogia femenina de la creació ens pot orientar en el treball polític. El pensament i la mirada creadora formen un teixit, fet dia a dia, responsable de que, malgrat la violència patriarcal-capitalista, puguem mantenir una consciència del bé comú i la força necessària per a insistir tossudament en què som aquí per tenir cura de la vida i fer art i polítiques que l’honoren.

Fotografia: Lucía Loren. Madre sal, 01, 2009

Horari:
De dimarts a divendres de 10.00 a 13.00 h i de 17.00 a 19.00 h
Dissabtes de 11.00 a 14.00 h i de 17.00 a 19.00 h
Festius tancat

Exposició #NovesMirades1

Exposició de Joan Pujol-Creus, un fotògraf que reflexiona a través de la seva mirada i que imbrica intuïció, estètica i ofici.

Inauguració el dimecres, 5 de febrer de 2020 a les 8 del vespre

Del 5 de febrer al 26 d'abril
 

[MUSEU TANCAT FINS A NOU AVÍS] Nord & Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350

Del 15 de febrer al 17 de maig del 2020

Nord & Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350

Nord & Sud
Art medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350
Exposició temporal al Museu Episcopal de Vic
15 febrer 2020 – 17 maig 2020
 
Entre els segles XII i XIV, tot Europa occidental formava part d’una mateixa Església. Un viatger català de pas per Noruega, o un de polonès a Portugal, podien seguir sense dificultat la missa en qualsevol església i reconèixer-hi, malgrat les diferències d’estil i de costums, les imatges i els mobles que l’ornaven.

No obstant això, sovint la història de l’art ha accentuat les diferències estilístiques entre les regions europees: la florida de l’escultura romànica al nord d’Itàlia, el naixement de l’art gòtic a l’Illa de França o les innovacions en la pintura alemanya o en l’anglesa. Aquestes idees han esdevingut predominants no tan sols perquè s’ajusten a les fronteres estatals modernes, sinó perquè en la majoria de les regions centrals europees no s’ha conservat el mobiliari de l’altar, que tenia una remarcable unitat tipològica.

En aquesta exposició es reuneixen per primer cop testimonis escollits de les arts de l’altar medieval procedents de Noruega i de Catalunya, dues regions al nord i al sud del continent que han conservat exemples de mobiliari litúrgic de fusta en una abundància inèdita. Aquests objectes no només parlen de la riquesa patrimonial de dues terres separades per tres mil quilòmetres, sinó sobretot d’un paisatge artístic i espiritual medieval comú arreu d’Europa.

ACTIVITATS PARAL·LELES A L'EXPOSICIÓ
 
VISITES COMENTADES: 
Visita dels comissaris
A càrrec de Marc Sureda i Judit Verdaguer, comissaris de l’exposició.
Dijous 20 de febrer a les 17 h. Gratuït, s’aconsella reserva.
 
Visites guiades per a públic individual
Dissabtes a les 17 h i diumenges a les 13 h. Visita inclosa amb l’entrada a l’exposició, s’aconsella reserva.  
 
Visites guiades per a grups
Prèvia concertació de dia i hora.
 
Visites familiars
“Nord i Sud. Un viatge a l’edat mitjana”        
Dissabtes 29 de febrer, 28 de març, 18 d’abril i 9 de maig a les 10:30h
Preu: 4€ per participant, s’aconsella reserva.  
 
 
CONFERÈNCIES: 
Nord & Sud: reconstruir l'Europa medieval des de Noruega i Catalunya, a càrrec de Marc Sureda, comissari de l’exposició. Dijous 12 de març a les 18.30 h.
 
Els tresors de fusta. Els frontals medievals pintats de Noruega i Catalunya, a càrrec de Judit Verdaguer, comissària de l’exposició. Dijous 7 de maig a les 18.30 h.
 

[ACVIC TANCAT FINS A NOU AVÍS] Dibuixar el temps

06.03 - 03.04.2020 | Escola d’Art de Vic
06.03 - 25.04.2020 | ACVIC

Inauguració, divendres 6 de març a les 19 h a l’Escola d’Art i a les 20 h a ACVIC

Exposició coorganitzada amb l'Escola d'Art de Vic, Escola Superior de Disseny i d'Arts Plàstiques de Catalunya i la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
Amb la col·laboració de l'Editorial Camí de Marges.

Fotografia: Fina Padrós. Espiral II. Guix sobre pedra. 300 x 300 cm aprox. Montesquiu (2001)

Dibuixar el temps és una exposició d’homenatge a Fina Padrós (1968-2019), que es presenta a l’Escola d’Art de Vic amb obra de l’artista i, a ACVic Centre d’Arts Contemporànies on, a part d’alguns dels seus treballs, també s’hi pot veure peces artístiques d’amigues, amics, companyes, companys i familiars que han volgut sumar-s’hi amb un treball que els vinculi amb el seu record. L’exposició va acompanyada d’una publicació que permet ampliar el relat de la mostra amb més documentació gràfica de l’obra de Fina Padrós i tres textos: de Marta Negre, Jordi Pou i la mateixa artista.

Com representar amb l’obra mateixa l’acumulació i l’amuntegament dels dies viscuts amb les seves durades, sensacions i visions? Un rere l’altre, un sobre l’altre, un que esborra l’altre, i després el següent, i el de després, i l’ara, el d’abans. I, tot d’una, et descobreixes embadocat mirant com es mouen unes fulles o unes arrugues en els llençols, i t’adones que ha fugit el temps mentre descobreixes un gat que travessa el pati, o veus que tot succeeix alhora, sense poder-hi posar ordre, ni fre. O és que potser no n’hi ha, d’ordre possible.

Fina Padrós

Exposició Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic (Rambla de Sant Domènec, 24 Vic)
06.03 - 03.04.2020

Exposició ACVIC (Sant Francesc, 1 Vic)
06.03 - 25.04.2020

Fina Padrós (1968-2019), es va formar a l'Escola d'Art de Vic i, més tard, es va llicenciar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, on va exercir com a docent. Va conrear les arts visuals des d'un vessant contemporani, amb un interès destacable sobre la seva didàctica  escrivint articles d’investigació artística a Aurora. Papeles del Seminario María Zambrano (Revista de divulgació filosòfica) i Estúdio 7. Artistes sobre otras obras (Revista internacional d’investigació científica i estudis artístics), Facultat de Belles de la Universitat de Lisboa i Centre d’Investigació i Estudis en Belles Arts de Barcelona i, contribuint com a assessora en el projecte d’Art i Escola d’ACVIC. Va participar en diverses exposicions a Barcelona, Vic, La Garriga, Centelles, Montornès del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Mollet, Vitòria-Gasteiz i el Principat d’Andorra.  

[ACVIC TANCAT FINS A NOU AVÍS] Relats fotogràfics 2

RELATS FOTOGRÀFICS 2

06.03.2020 – 25.04.2020
Exposició de Jordi Puig Boix i Antoni Pladevall Arumí

Inauguració, divendres 6 de març a les 20 h
a ACVIC. Centre d'Arts Contemporànies

Fotografia: Jordi Puig. Fotografia de la sèrie Lisboa 10 dies de juliol, (1975)

La revolució lusitana, iniciada el 25 d'abril de 1974 amb una floració excepcional de clavells als canons dels fusells dels militars sollevats que va deixar bocabadats tots els botànics, no contempla pas el malbaratament del somni de la llibertat i la gent, així, quinze mesos després, segueix mesurant-se l'esperança clamant a favor de la reinstauració completa de la democràcia que ha d'expulsar el malson de la dictadura infame del cap i del cor dels portuguesos. Escombrat el tirà, doncs, la il·lusió, porfidiosa de mena, desfila de nou pels carrers de Lisboa -la mítica ciutat blanca- amb un caient profètic: un altre dictador hispànic no ha de trigar gaire a fer l'últim badall.  

      Els homes i les dones, així, que malviuen a les barraques de Linda-a-Pastora i Linda-a-Velha avancen amb la passa ferma, la mirada clara, el càntic encès als llavis i la companyia insòlita d'uns soldats joves que s'agafen de les mans i que, com el noi sorprès per un lleu pessigolleig al nas, descobreixen el fotògraf que captura la seva comunió emocionant amb el poble. La parella del costat, en canvi, concentrada a péixer-se, somrient, el gelat que la calor s'afanya a fondre, no s'adona del manlleu visual.

     Un nen encapçala, potser no endebades, la filera dels soldats encadenats; talment com si anunciés que el futur es precipita imparable cap al seu esclat més lluminós.

Antoni Pladevall Arumí

 
Jordi Puig Boix (Vic, 1953) es va iniciar en la fotografia sota el mestratge del seu pare, sastre de professió i fotògraf i cineasta de vocació. En el fotoperiodisme, va entrar de la mà d’Eusebi Coromina al setmanari Canigó, dirigit per Isabel-Clara Simó. Puig va col·laborar també en les revistes Oriflama, El Viejo Topo i en els diaris El Correo Catalán, La Vanguardia i en les pàgines de gravat al buit d’aquest darrer. El 6 de gener de 1976 va rebre el premi “Ramon Dimas”, de reportatges periodístics, convocat pel setmanari Destino, amb el recull fotogràfic titulat “Lisboa, 10 dies de juliol”. També va ser membre fundador del periòdic El 9 Nou, del qual va ser fotògraf durant 40 anys.

Antoni Pladevall Arumí (Taradell, 1961) és filòleg i escriptor. Ha signat articles per a Ausa, Reduccions, Els Marges, Serra d’Or i El 9 Nou. Entre altres llibres, ha publicat l’assaig La il·lustració a Vic (2000) i les novel·les La lliça bruta (2001), Terres de lloguer (2006), La papallona negra (2009) i El dia que vaig fer vuit anys (2014).

[TEMPLE ROMÀ TANCAT FINS A NOU AVÍS] Exposició de Manolo Gómez titulada "Ja venen, ja venen!"

Collage / dibuix

Inauguració: Dissabte dia 7 de març a les 7 de la tarda.

Horari de visita:
De dimarts a dissabte: matí d'11 a 1 i tarda de 6 a 8.
Diumenges i festius: tarda de 6 a 8.

Manolo Gómez es defineix com a pintor al mateix temps que, paradoxalment, estripa les costures de la pintura sense miraments. «Ja venen, ja venen!» està formada per unes obres realitzades amb dibuix i collage, als quals s’afegeixen el textos contundents de diverses cançons del grup punk La Polla Records i les cites extretes de llibres d'història que introdueixen un contrapunt objectiu sobre la repressió . Amb aquests elements les obres van desplegant davant del públic un discurs crític amb els postulats dels règims autoritaris del s. XX -feixisme, nazisme, franquisme-, presents en les obres a travès dels seus lemes i de la seva simbologia, però també, i especialment, a travès de la repressió que van exercir. Un acte de memòria on passat i present se'ns mostren entrellaçats: l’autoritarisme antidemocràtic d’alguns moviments polítics, en auge en l’actualitat, s’alimenta dels feixismes d’altres èpoques, on enfonsa les seves corruptes i arrels.

[ACTIVITAT SUSPESA] Arquitectes artistes

NOTA DE PREMSA
La sala d’exposicions de la seu de Vic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, acollirà del 7 de març al 5 d’abril l’exposició “ARQUITECTES ARTISTES”.

La inauguració serà el dia 13 de març a les 19h, obert a tothom (preguem, si és possible que ens confirmin assistència a comarquescentrals@coac.net ).

Els arquitectes també són artistes? Sí, l’arquitectura és l’art de construir edificis diu el diccionari. Però també molts dels/les arquitectes que projecten i dirigeixen obres, pinten dibuixen, fotografien...
És per això que hem organitzat una exposició diferent amb els i les arquitectes com a protagonistes, per donar a conèixer i compartir les altres vessants artístiques dels i les arquitectes de les nostres comarques.

L’exposició també es podrà visitar a Manresa i a Igualada els propers mesos.

©Josep M. Sarrate ©Anna Pont

Lloc: Seu de Vic del COAC (Pl. Bisbe Oliba, 2)
Dates: del 7 de març al 4 d’abril
Horari: de dilluns a dijous de 9 a 13h, i de 15 a 16h; divendres de 9 a 14h; i dissabtes d’11 a 13h

[ACTE SUSPÈS] Ho saben tes entranyes!

Exposició de Sama Genís Orriols.

Inauguració, divendres 13 de març, al es 20h a L'albergueria de Vic

Cicle 2020: tres murmuris de tu

[ACTE SUSPÈS] Pells de bosc

Del 14 de març al 24 de maig de 2020
Pells de bosc
Dolors Puigdemont presenta al Museu de l'Art de la Pell la seva nova exposició temporal “Pells de bosc”, on reflexiona i experimenta amb la naturalesa i el seu simbolisme.

En paraules d’Assumpta Rosés:

“Els arbres, la seva naturalesa i el seu simbolisme són un fil central de reflexió i experimentació de Dolors Puigdemont. Al llarg dels anys els ha observat, analitzat i desconstruït, n’ha diseccionat les parts físiques i ha seguit amb lupa les transformacions i les metamorfosis que l’afecten. Ha fet sèries de dibuixos sobre les llavors, els brots, les gemes, les floracions, el creixement de les branques, les formes i els processos de transformació de les fulles. Ha fet treballs inacabables desfilant roba i
paper per tornar a les fibres el record de les formes dels troncs. Ha recreat els discs tallats amb les línies concèntriques de creixement i també les seccions longitudinals amb les vetes anguloses. Ha fet i desfet pacient com una moderna Penélope que no espera la tornada d’allò conegut sinó que persegueix una nova revelació.

S’ha ocupat en l’estudi de fulles, troncs i arrels. Ha especulat entorn la seva interacció amb l’aigua, el creixement, les transformacions i la degradació que provoca el pas del temps. Els estudis han derivat en la simbolització de troncs amb pintura i la construcció de columnes amb cilindres de roba i llum. Ha recreat els arbres com a pilars que sorgeixen de terra i es claven a la atmosfera, com a energia que s’eleva i s’ofereix com una escala de Jacob per accedir al cel. I també ho ha llegit com una anunciació que projecta el raig/tronc de llum cap a la terra.

Ha utilitzat el dibuix, la fotografia, el vídeo i la creació plàstica; ha elaborat treballs amb l’objectiu de reflexionar sobre la síntesi geomètrica i ha fet recerca entorn la interpretació simbòlica. Ha explorat les accions fetes directament a la natura i la recol·lecció de troncs, rames i fulles que han entrat a formar part d’obres i instal·lacions. En ocasions ha realitzat accions sobre els arbres, com ara l’embenat de rames o arrels ferides i performances simbòliques com ara el traspàs de materials entre boscos i s’ha implicat personalment amb accions on el seu cos fa de mediador entre la natura i materials orgànics o estructures de la cultura rural.”

La podreu visitar del 14 de març al 24 de maig. INAUGURACIÓ: dissabte 14 de març, a les 12h.