CÀPSULES ART + PEDAGOGIA

CÀPSULES ART + PEDAGOGIA

Càpsules audiovisuals breus

Aquest moment actual, tant excepcional, ens convida, quasi forçosament, a la reflexió. És un parèntesi a la quotidianitat, un engranatge que aquests dies ens podem mirar des d’una nova perspectiva, segurament més allunyada, i qüestionar-nos-el. Què funciona? Què no? Què ens agradaria canviar? Quin paper tenim cadascú de nosaltres dins el sistema educatiu actual, sigui formal, no formal o informal?
Què aporta l’art a l’escola? Què permet el projecte Art i Escola?

Hem demanat la col·laboració a algunes de les persones que coneixen i impulsen el programa Art i Escola, la majoria d’elles com a membres de l’equip assessor que acompanya al professorat en la realització dels projectes.

Aquesta proposta consistirà en un seguit de càpsules audiovisuals breus que s’aniran publicant periòdicament.

Aquestes càpsules busquen ser un punt de partida per a la reflexió individual i compartida. També pretenen donar continuïtat a l’aposta d’ACVIC per la relació entre l’art contemporani i l’educació. I volen mantenir viu el programa Art i Escola en la seva novena edició, una edició que, evidentment, s’ha vist alterada per la situació en què ens trobem.

Volem agrair l’esforç que han fet totes les persones que hi participen per obrir-nos les portes de casa seva i explicar-nos la seva experiència, relació i posicionament entorn del món de l’art contemporani i l’educació.

La dona medieval, la gran desconeguda

A #elMevACasa us proposem un cicle virtual entorn de la condició de la dona en la societat medieval, que anirem actualitzant cada dia amb noves entrades al blog del MEV.

Quin paper jugaren les dones en l’àmbit de la cultura? Qui eren les beguines? Trobareu resposta a aquestes i altres preguntes en un recorregut virtual pel museu en què descobrirem com, més enllà de la misogínia predominant a l’època, diferents dones s’allunyaren de les regles fixades i es feren escoltar.

#artathomechallenge

Aquests dies a #elMevACasa ens sumem al repte viral #artathomechallenge que corre per les xarxes. Aquest challenge, anomenat 'Tussen & Quarantine', va ser creat als Països Baixos i ens convida a recrear una obra d'art amb objectes quotidians.

Animeu-vos a jugar en família:

1) Trieu la imatge que més us agradi de la col·lecció del MEV

2) Feu-vos una fotografia “imitant-la” o “reinterpretant-la” amb tot allò que tingueu per casa   

3) Envieu-nos les imatges pel canal que vulgueu. Compartiu-les amb #artathomechallenge i no us oblideu d’etiquetar-nos a Instagram @museuepiscopalvic, Facebook museuepiscopalvic o Twitter @Mev_vic
 

«Nord & Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350» en línia

«Nord & Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350» en línia
25–03–20
Nord & Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350
Exposició temporal al Museu Episcopal de Vic
15 febrer 2020 – 17 maig 2020

Durant els propers dies el MEV us proposarà un recorregut virtual per l’exposició «Nord & Sud» i per les seves obres d’art.

«Nord & Sud» és un projecte d’exposició elaborat conjuntament pel MEV i pel Museum Catharijneconvent d'Utrecht, amb la col·laboració del Museu de la Universitat de Bergen. Els comissaris de l’exposició, Marc Sureda i Judit Verdaguer, i els comissaris convidats Micha Leeflang (MCC) i Justin Kroesen (UiB), us aniran explicant la exposició.

Per què una exposició sobre l’art medieval de Noruega i de Catalunya?
És que hi ha alguna connexió misteriosa entre aquestes dues regions separades per tres mil quilòmetres?

Per què només a Noruega i a Catalunya?
Per què només s'han conservat aquestes obres a Noruega i a Catalunya? Diversos factors ho expliquen. 

Semblances misterioses...... o no tant?
Com és que s’assemblen tant les obres de Noruega i de Catalunya?  Els frontals de Sant Olaf de Trondheim i de Sant Cebrià de Cabanyes tenen similituds: arcs apuntats, manera de pintar caps, mans i peus, barbes sense bigoti...

FRONTALS D'ALTAR
A tot Europa s’han conservat un centenar de frontals pintats de fusta d’entre 1100 i 1350. D’aquests, més de cinquanta es troben a Catalunya i una trentena a Noruega. Els més antics són catalans, com el frontal de Sta. Margarida de Vilaseca del s. XII i conservat al MEV.

El Frontal d'altar de Sant Cebrià de Cabanyes està dedicat a Sant Cebrià de Cartago i estilísticament pertany al gòtic lineal, difós a tot Europa. La cort papal d'Avinyó va ser un gran focus d'irradiació d'aquest estil.  Per això, no és estrany, que des d’un punt de vista genèric, dos frontals tan allunyats en l’espai com el de Cabanyes i el de Sant Olav de Trondheim tinguin similituds.

La taula pintada amb escenes de la vida de sant Olaf procedeix de la catedral de Trondheim. Representa la mort a la batalla de Stiklestad, d'Olaf Haraldsson, ex cap viking convertit al cristianisme i rei de Noruega entre 1016 i 1030.

CRIST A LA CREU
Des del segle V, la Creu presideix el culte cristià. Comparades amb els frontals, les creus medievals de fusta pintada són molt més abundants arreu d’Europa, però igualment a Noruega i a Catalunya se n’han conservat un nombre molt significatiu. 

El crucifix de Grinaker és una de les escultures medievals policromades més antigues que s’han conservat a Noruega. A la Catalunya del segle XII tingué gran difusió la Majestat vestida, mentre que a Escandinàvia, com en altres llocs, proliferen els Crists despullats, d’un patiment més expressiu segons el gust gòtic, però sovint coronats per recordar el significat teològic del Calvari. El crucifix de Haug, que provenia de la desapareguda església noruega de Buskerud, n'és un bon exemple. 

El crucifix mutilat del MEV mostra semblances genèriques amb alguns crucifixos romànics noruecs com el de Grinaker, especialment en la barba i el tors. És del tipus Christus crucifixus vigilans o «Majestat nua» per diferenciar-lo de les Majestats vestides com la de Lluçà o les Planes, un dels millors exemples catalans d'aquesta tipologia

Documentació de l'exposició En el nom de la mare, en el nom de la terra

Acvic a penjat tota la documentació de l'exposició "En el nom de la mare, en el nom de la terra". Cada dijous publicaran una nova conversa a la pàgina web i xarxes socials d'ACVIC.

1. Full de sala 
2. Converses amb les artistes 
3. Entrevistes amb la curadora
4. Visita fotogràfica de l'exposició
5. Dossier de premsa 

Isabel Banal | Raquel Friera | Lucía Loren | Olga Olivera Tabeni | Irene Pérez | Carme Sanglas | Eulàlia Valldosera
A cura d’Assumpta Bassas Vila

CONVERSES AMB LES ARTISTES DE L'EXPOSICIÓ [+ info]
Assumpta Bassas, curadora de la mostra expositiva, inicia un seguit de converses amb les diferents artistes. En aquestes breus entrevistes, debatran entorn de les obres que configuren l’exposició i la seva trajectòria com a creadores, però també es filtraran en la conversa temes com la opinió que tenen sobre la situació de l’art contemporani en l’actualitat.

En el nom de la mare, en el nom de la terra convida a gaudir de la capacitat de la pràctica artística per crear un símbol de la cultura de l’experiència de vida. Set obres, en formats molt diversos, que ens ajuden a orientar-nos en aquests temps confosos, nascudes dels aprenentatges que les artistes estan fent en dos àmbits ben concrets:

D’una banda, Isabel Banal, Lucía Loren, Carme Sanglas, Olga Olivera-Tabeni i Eulàlia Valldosera han treballat l’observació, la contemplació i el diàleg amb la naturalesa, concebuda com a mestra d’un ordre de relacions holístiques i nodridora de coneixement corporal i espiritual. D’altra banda, Raquel Friera i Irene Pérez pouen en experiències concretes de la maternitat, entesa en la seva dura, diversa i complexa realitat, sense idealitzacions, però des de la radical i clara certesa que “maternar” no és un conjunt de tasques a repartir, sinó una gran possibilitat per comprendre la vida, en les seva grandesa i en les seves paradoxes. 

Tot i que no és propietat de les dones, la cultura de l’experiència de vida ha estat custodiada, representada, viscuda i tramesa de maneres diverses per moltes d’elles al llarg dels segles. En aquest sentit, les obres fan ressonar la memòria d’aquelles dones que han escoltat, parlat o escrit del respecte i amor al misteri de la vida en elles i en els seus àmbits de vida. Aquestes veus del passat i del present, des de la singularitat i la relació, creen un teixit de pensaments i mirades creadores que ens sosté i són les responsables de que, malgrat la violència patriarcal-capitalista, poguem mantenir la consciència del bé comú i la força necessària per a celebrar que som aquí per tenir cura de la vida i fer art i polítiques que l’honoren. 

Pràctiques artístiques que treballen per inspiració i fan una cultura de l’experiència viva que només és transformadora, personal i socialment, si es recreada i reactivada en cada cos i en cada relació humana.

Fotografia: Lucía Loren. Madre sal, 01, 2009

CONVERSES AMB LES ARTISTES DE L'EXPOSICIÓ

Assumpta Bassas, curadora de la mostra expositiva, inicia un seguit de converses amb les diferents artistes. En aquestes breus entrevistes, debatran entorn de les obres que configuren l’exposició i la seva trajectòria com a creadores, però també es filtraran en la conversa temes com la opinió que tenen sobre la situació de l’art contemporani en l’actualitat.

Cada dijous publicarem una nova conversa a la pàgina web i xarxes socials d'ACVIC.

#TastetdeMap

Seguint les disposicions de la Generalitat de Catalunya, el Museu de l’Art de la Pell de Vic cancel·la la seva activitat pública fins a nou avís.

Durant aquests dies, a través de les xarxes socials, podreu acostar-vos a les obres exposades en la seva col·lecció permanent, així com a la nova exposició temporal Pells de bosc, de Dolors Puigdemont.

L’objectiu és mantenir l’activitat com a museu, conservant, estudiant, comunicant i difonent el patrimoni.

Els trobareu a les xarxes socials: Twitter, Facebook i Instagram.

#elMevACasa

El Museu Episcopal de Vic cancel·la la seva activitat pública fins a nou avis seguint les recomanacions per la contenció del Coronavirus. 

El Museu reforçarà la seva activitat online per tal de poder continuar aproximant l’art i el patrimoni al públic. Sota l'etiqueta #elMevACasa, el Museu Episcopal de Vic ofereix continguts digitals per continuar aproximant l’art i el patrimoni a tot el públic. 

L’objectiu és mantenir la seva activitat com a museu, conservant, estudiant, comunicant i difonent el patrimoni.

ART + ESCOLA + FICCIÓ. Exposició virtual

ART + ESCOLA + FICCIÓ
Exposició virtual a partir dels projectes realitzats en el marc de la novena edició d’Art i Escola

35 centres educatius / 35 projectes / 3.226 alumnes
#artiescola

1. Text de l’exposició
2. Vídeo ART + ESCOLA + FICCIÓ
3. Reflexions dels participants 
4. Què és Art i Escola?
5. Activitats vinculades a l’exposició

En motiu de les restriccions de mobilitat pautades arran de la crisi del COVID-19 proposem un projecte adaptat a un espai expositiu no-convencional com és l’espai virtual.

Els centres educatius estan treballant el projecte des del setembre de 2019 i, tot i que alguns no l’han pogut finalitzar o no tenen els materials perquè no poden accedir a les escoles, hem decidit donar visibilitat i reconeixement al treball realitzat durant tants mesos.

[veure desplegable] 

[VISITA L'EXPOSICIÓ VIRTUAL]

#artiescola
www.artiescola.cat

Fotografia: No tot és el que sembla. Guillem de Mont-rodon, Vic