Col·lecció permanent del Museu Episcopal de Vic

Una magnífica col·lecció d’obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, juntament amb unes destacades col·leccions d'arqueologia, orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Un fons de valor excepcional integrat per més de 29.000 peces.

L’exposició permanent del Museu segueix un ordre cronològic i estilístic en cadascuna de les col·leccions que conserva, des de la prehistòria fins al segle XIX. Conegueu una sel·lecció de totes les col·leccions del Museu.

Visites comentades

Recorregut medieval. Dissabtes i diumenges a les 12h. Preu inclòs en l'entrada.

Exposició Reflexes

Fins a finals de febrer podeu visitar l'exposició Reflexes a l'espai cultural Canigó de la llibreria Muntanya de Llibres. Aquesta exposició aplega una vintena de fotografies de Xavi Llongueras.

55 artistes (urnes) per la lliberat

L'exposició 55 urnes per la Llibertat arriba a #Osona
Del 17 de gener a l'1 de març al Museu de l'Art de la Pell de #Vic

Acte d'inauguració:
🗓️17 de gener de 2020
🕖19 h
 

Les societats, com a col·lectius, van configurant objectius i anhels que les porten a desenvolupar projectes i fites per a la consecució de les quals s’han estructurat normes i lleis que les ordenin i les vehiculin.

En aquest context el poble català, amb l’anhel de poder expressar de manera clara i democràtica la seva opció sobre la independència del seu país, va assistir de manera massiva al referèndum organitzat pel Govern de Catalunya, format després d’unes eleccions en les quals els partidaris del referèndum va obtenir la majoria en el Parlament de Catalunya.

L’1 d’octubre el poble català va veure com la força policial va actuar de manera clarament violenta sobre el seu dret d’expressió.

Era per a molts impensable que en el nostre entorn geogràfic, Europa, i en l’àmbit de temps, segle XXI, es donaria el cas que les lleis fossin per limitar els anhels, i que les estructures vigents servis- sin per ofegar projectes.

Però encara és més difícil d’entendre -i impossible d’acceptar- que la força policial servís per reprimir, amb violencia, la intenció d’un poble pacífic d’expressar la seva opció a través del vot.

Els fets de l’1 d’octubre quedaran a la memòria col·lectiva com una vergonya per a la democràcia, més enllà de l’opció particular de cadascú. Les urnes, objectes de plàstic xinès, materialitzen tota la dimensió èpica d’aquesta jornada electoral. Vingudes, segons diuen, de la Maternitat d’Elna i vehiculades per milers de braços anònims i invisibles, han estat el Greal per a una bona part de la societat catalana. Buscades i perseguides per les policies del regne d’Espanya, han aparegut miraculosament a les primeres hores del dia en cada poble català. Protegides i defensades per demòcrates a favor -però també en contra- de la independència de Catalunya. Les urnes són el símbol de l’1 d’octubre.

En aquest context social, els artistes com a testimonis de la història de l’home i les seves relacions i element d’anàlisi de la vinculació de l’ésser humà i el seu entorn, posen la seva creativitat com a crit d’alarma sobre el que ha succeït, i fan denúncia del dèficit democràtic per reclamar que els fets de l’1 d’octubre no es repeteixin mai més.

L’exposició URNES mostra el treball d’una cinquantena d’artistes de Catalunya, des del nord al sud, i de França que amb la seva creació volen fer visible aquest crit i el seu compromís amb una societat que afirma pacíficament ,des de fa anys, la seva voluntat de llibertat i que observa astorada la manca de reacció per un fets de gran gravetat.

Cadascun dels artistes disposa d’una de les urnes del referèndum del 1-O i fa la seva creació per tal de realitzar aquesta denúncia. Tots els artistes han mostrat el seu compromís pel dret a la democràcia i pel dret a decidir, i cedeixen el seu treball per a la caixa de solidaritat per ajudar a les famílies dels presos i per a la defensa ciutadana de la democràcia

TDC 65, tot un món de tipografia

TDC 65, tot un món de tipografia
22/01/2020
Durant tot el dia
Espai Josep Vernis
L’exposició, provinent de BAU, recull alguns dels treballs guanyadors del concurs internacional anual de disseny de tipografia i disseny de comunicació

"Els plecs de la memòria"

Patronat d'Estudis Osonencs: inauguració "Els plecs de la memòria"
Exposició de pintura de Mireia Puntí i Carné.

L'exposició es podrà visitar fins el dia 1 de març.

L'horari de visita serà de dimarts a dissabte al matí d'11.00 a 13.00 h i a la tarda de 18.00 a 20.00 h. Diumenges i festius: de 18.00 a 20.00 h.

Inauguració
Dia: divendres, 24 de gener
Hora: 19.00 h
Lloc: Temple Romà de Vic

Relats fotogràfics 1

24.01.2020 – 29.02.2020
Exposició de Dolors Pena Buxó i Itziar González Virós

Inauguració, divendres 24 de gener a les 20 h
a ACVIC. Centre d'Arts Contemporànies

Reconec el lloc: la plaça del Rei. Darrere de l’escenari hi entreveig el Palau del Lloctinent i el Palau Reial Major. Estem a Ciutat Vella de Barcelona. Al barri gòtic. Reconec també el barret blanc i la jaqueta de la meva veïna malgrat que està d’esquena enmig d’una munió de persones. I és que estic veient més l’entorn que el centre.

De fet, a aquell que tothom mira i escolta quasi no el veig, difuminat com està en una boira densa de paraules dites al vent. Però, com si es tractés d’un volgut efecte cen- trifugador de la imatge, el que sí que veig és el rostre de la candidata a l’alcaldia imprès en paper de diari. La fotogra a mostra el que molts fa temps que ens preguntem: per què des-plaçar l’espai quotidià de la gent per construir en el seu lloc l’escenari de la representativitat? No ens cal res més que una assemblea permanent de barri i reVolta enmig de les places. Autoorganitzada i amb vida i convocatòria pròpies. El sol il·lumina les consciències dels que volen veure. Els que no ho volen, es fabriquen barrets i es tapen el cap amb propaganda electoral. Política a la moda, política prêt-à-porter.

Fotografia: Dolors Pena. Acte de la campanya electoral de Barcelona en Comú, Memòria Democràtica. Plaça del Rei de Barcelona (17-05-2015)

 
Dolors Pena Buxó (Vic, 1965). Filla i neta de fotògrafs, els Jocs Paralímpics del 92 i més endavant, la vinculació a l’associacionisme, als moviments so- cials, a l’activisme del 15M i la participació en el Parlament Ciutadà la varen fer fotògrafa i fotoperiodista. Col·labora en les publicacions La Directa i Setembre.

Itziar González Virós (Barcelona, 1967) és arquitecta i urbanista. Experta enparticipació i cooperació ciutadana en el territori. Exregidora del Districte de Ciutat Vella de Barcelona. Membre fundadora del Grup Impulsor del ParlaMent Ciutadà i directora de l’Institut Cartogrà c de la reVolta.

Enformant colors

24.01.2020 – 29.02.2020
Exposició de Carme Collell 

Inauguració, divendres 24 de gener a les 20 h
a ACVIC. Centre d'Arts Contemporànies

Entrar a un taller d’artista equival a satisfer alguna mena de curiositat. Hi entrem amb el desig d’entendre quelcom nou i diferent.  El taller és un món a part, un entorn desconegut, ple de petits indicis que ens permeten desviar-nos, per una estona, del que és quotidià i normatiu. El taller és, també, l’espai del diàleg i el descobriment.

Trobar-se en el taller de la Carme Collell és endinsar-se en un paisatge nou, en el que les dimensions dels objectes estan delimitades per un cànon concret, precís i harmònic. Un paisatge en el que el suggeriment d’una rosa o un volcà pot materialitzar-se en unes formes de idèntica mida.

En la proposta de la Carme hi ha una dependència mútua entre la ceràmica i la pintura. Tot i que les peces no estan exemptes de les exigències pròpies de la ceràmica, no podem dissociar-les de la pintura perquè no s’entén l’una sense l’altra. Aquesta interacció entre ambdues disciplines es reflecteix, entre altres coses, en un procedir per fases similar a l’ hora de confegir una peça ceràmica i, sobretot, en el que constitueix l’eix principal del seu treball, començant per la construcció de la idea, el rigor tècnic i les exigències pictòriques.

Aquest enfocament deriva de l’etapa de formació de la Carme al taller de l´oncle pintor i ceramista Josep Collell a Montevideo. Fou ell qui va desenvolupar la tècnica de l’engalba brunyida, la qual li permetia treballar els volums sense allunyar-se del llenguatge pictòric. Trobem, en aquest plantejament, similituds molt suggeridores,  que van des de la tècnica mural del fresc, aplicat a petits formats, òbviament, fins a la necessitat de plantejar la composició pictòrica en un suport tridimensional que no defuig, ans al contrari, provoca, el joc de formes, ritmes i espais.

Encara que algunes de les formes ens remeten clarament a objectes concrets, la diversitat -i llibertat- de formes ens permeten, com espectadors, interpretar-les i associar-les lliurement a figures de la pròpia experiència. Però simultàniament a l’experiència estètica, aquests volums més aviat son l’arquitectura d’una sensació, la sensació immaterial i lleugera del color.

Toni Garcia Serrat
Pintor. Catedràtic d´Arts Plàstiques i Disseny

Fotografia: Blau biaix (2019). Fotografia de Jordi Lafon 

Carme Collell Blanco. Llicenciada en Història de l'Art per la UAB. Professora a l’ Escola d´Art i Superior de Disseny de Vic des de 1980 fins el 2011. S'inicia en la ceràmica mentre cursava un Màster en Art i Educació a la New York University amb la ceramista Lydia Buzio, alumna de Josep Collell, amb qui continua l’aprenentatge al seu taller de ceràmica de Montevideo (1979-80). Membre de l´Acadèmia Internacional de Ceràmica (AIC-IAC) des del 2009. Exposicions individuals a Nova York (1985-1999) i col·lectives a Skellefteå, Paris, Munich, Barcelona, València, Chateauroux, Taiwan, Santa Fe (New Mexico) i Dublín.  

De dimarts a divendres de 10.00 a 13.00 h i de 17.00 a 19.00 h
Dissabtes de 11.00 a 14.00 h i de 17.00 a 19.00 h
Festius tancat

En el nom de la mare, en el nom de la terra

24.01.2020 – 25.04.2020
A cura d’Assumpta Bassas Vila

Isabel Banal | Raquel Friera | Lucía Loren | Olga Olivera Tabeni | Irene Pérez | Carme Sanglas | Eulàlia Valldosera

Inauguració, divendres 24 de gener a les 20 h
a ACVIC. Centre d'Arts Contemporànies

 En el nom de la mare, en el nom de la terra és una exposició que convida a gaudir de set propostes que canten la cultura de la vida, demostrant la capacitat que té la pràctica artística de crear un simbòlic que ens orienta en aquests temps confosos. 

La mostra reuneix obra de set artistes contemporànies de diferents generacions i llocs geogràfics (Isabel Banal, Raquel Friera, Lucía Loren, Olga Olivera Tabeni, Irene Pérez, Carme Sanglas i Eulàlia Valldosera), i vol ser un pròleg del que podria ser una mostra més àmplia dedicada a posar en relleu la saviesa cultivada en les experiències de vida i en les produccions culturals de moltes dones del present i del passat. 

En aquest pròleg aplego pràctiques artístiques en llenguatges diversos (pintura, instal·lació, vídeo, escultura, objectes, publicacions, etc.) que han nascut fruit dels aprenentatges de vida que les artistes han fet en dos àmbits de vida ben concrets. D’una banda, l’aprenentatge resultant d’una relació de confiança amb la naturalesa, concebuda com a mestra d’un ordre de relacions holístiques i nodridora de coneixement corporal i espiritual (Isabel Banal, Lucía Loren, Carme Sanglas, Eulàlia Valldosera). Deslliurar la natura d’una mirada que la cosifica i la destrueix és també alliberar-nos de la mirada que ens destrueix com a dones i obrir camí a recuperar i regenerar una comprensió de la meravellosa força vital que ens vincula amb ella. D’altra banda, l’aprenentatge que les artistes que són mares han descobert en les experiències concretes de la maternitat; una maternitat entesa en la seva dura, diversa i complexa realitat, sense idealitzacions, però des de la radical i clara certesa que “maternar” no és un conjunt de tasques a repartir, sinó una gran possibilitat per tenir cura de la vida, una lliçó magistral que s’adreça universalment a totes i tots.

No es tracta d’una exposició d’ecofeminisme ni d’una exposició “sobre” la maternitat. No ens interessen les etiquetes que classifiquen temàtiques estereotipades, sinó les paraules en llengua materna que desborden els codis del llenguatge falocèntric, és a dir, que ens classifiquen i aïllen des d’un coneixement pretesament objectiu. El feminisme en l’art no és només una pràctica transgressora o reactiva, sinó la possibilitat de reconnectar amb la veu pròpia i cantar amb subtilesa però sense embuts, en una polifonia de veus amb totes aquelles que han parlat o escrit - des de les seves visions, intuïcions i raonaments- del respecte i amor al misteri de la vida en elles i en la natura.

Tot això configura una cultura de la vida que necessita recrear-se i reactivar-se en cada cos i en cada relació humana. Tot i que no és propietat de les dones, la cultura de la vida ha estat custodiada, representada, viscuda i tramesa de maneres diverses per moltes d’elles. En aquest sentit, honorar la memòria d’aquelles que ho han fet, escoltar i dialogar amb una genealogia femenina de la creació ens pot orientar en el treball polític. El pensament i la mirada creadora formen un teixit, fet dia a dia, responsable de que, malgrat la violència patriarcal-capitalista, puguem mantenir una consciència del bé comú i la força necessària per a insistir tossudament en què som aquí per tenir cura de la vida i fer art i polítiques que l’honoren.

Fotografia: Lucía Loren. Madre sal, 01, 2009

Horari:
De dimarts a divendres de 10.00 a 13.00 h i de 17.00 a 19.00 h
Dissabtes de 11.00 a 14.00 h i de 17.00 a 19.00 h
Festius tancat

Exposició "Muda"

Del 27 de gener al 27 de febrer de 2020

Inauguració divendres 31 de gener de 2020 a les 19h

Imma Mudarra es capbussa a partir del seu gest, en l'imaginari femení de la mà de la força expressiva de la seva pintura i del procés meditatiu del fil, que la connecta i la convida a treballar des del fer i sentir del seu llinatge femení. Dones, mares, àvies... que durant vides actuals i pretèrites, han construït un ser dona carregat de silencis, de secrets no dits davant d'un món d'homes on el dir d'aquesta no hi té cabuda.

El silenci, la veu muda, la dona que es transforma des d'aquest no dir... formen part d'un itinerari personal que l'artista presenta a l'Espai Romeu

HORARIS (Els horaris poden variar segons les activitats que es portin a terme a l'espai)

Dilluns: De 15.30 a 20.00 h
Dimarts: De 10.00 a 20.00 h
Dimecres: De 10.00 a 20.00 h
Dijous: De 10.00 a 20.00 h
Divendres: De 10.00 a 20.00 h
Dissabte: De 10.00 a 14.00 h
 

Exposició "Parelles Artístiques"

El proper divendres, 31 de gener, Osonament presentarà les 15 obres que s'han realitzat a Osona en el marc de la 14a edició del projecte "Parelles Artístiques". Experiències creatives per la salut mental, a la delegació de Vic del COAC.

L'acte començarà a dos quarts de vuit del vespre i donarà veu a algunes de les parelles que hi han participat, les quals exposaran la seva experiència. L'exposició, que inclou obres de diferents tècniques -pintura acrílica, fotografia, aquarel·la, pintura a l'oli, collage, tècnica mixta- es podrà visitar fins el 29 de febrer.

Horaris: de dilluns a dijous de 9 a 13h i 15 a 16h; divendres de 9 a 14h i de 18 a 20h i dissabtes d’11h a 13h

Dia: divendres, 31 de gener
Hora: 19.30 h
Lloc: Delegació d'Osona del COAC, a Vic