Col·lecció permanent del Museu Episcopal de Vic

El Museu Episcopal de Vic acull una magnífica col·lecció d’obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, juntament amb unes destacades col·leccions d'arqueologia, orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Un fons de valor excepcional integrat per més de 29.000 peces.

TOUR VIRTUAL 360º

HORARIS

De dimarts a divendres de 10 a 19 h (d'abril a setembre) 
De dimarts a divendres de 10 a 13 h i de 15 a 18 h (d’octubre a març)
Dissabtes de 10 a 19 h
Diumenges i festius de 10 a 14 h

El Museu romandrà tancat els dilluns; els dies 1 i 6 de gener; el dilluns de Pasqua i els dies 25 i 26 de desembre.
Venda d’entrades fins a mitja hora abans de tancar.

VISITES GUIADES DURANT EL JULIOL I AGOST

VISIÓ ROMÀNICA
Una visita guiada exclusiva per descobrir la col·lecció d’art medieval del museu i pujar al campanar romànic més alt de Catalunya per contemplar la ciutat de Vic. 
1 d'agost // 10:30h // 8,5€ // Menors de 10 anys gratuït // Reserva prèvia

VICUS. UNA CIUTAT EN JOC!
Un joc de gamificació perquè passeu les tardes d’estiu descobrint l’època medieval a través de proves, reptes, premis i recompenses. Animeu-vos a participar en grup! 
Dijous de juliol i agost // 17h / 5 €

JOCS I DRACS AL MUSEU PER A TOTA LA FAMÍLIA
Rufus, l’amic drac del museu, ens guiarà per un viatge a la recerca d’altres dracs. Observant, escoltant, jugant i passejant descobrirem alguns dels contes que ens expliquen les obres d’art. Un recorregut ple de sorpreses per a tota la família.
DIJOUS I DIUMENGE DE DE JULIOL I AGOST A LES 10:30H // PREU: 4€ PER PARTICIPANT // FAMÍLIES AMB INFANTS DE 3 A 10 ANYS // S’ACONSELLA RESERVA

RECORREGUT MEDIEVAL
Un recorregut fascinant per l’art medieval visitant les magnífiques col·leccions d’obres mestres de pintura i escultura del romànic i el gòtic català. 
DIMECRES, DIVENDRES, DISSABTES I DIUMENGES DE JULIOL I AGOST A LES 12H

Trilogia de la realitat oculta

21.01 - 30.04.21
Exposició d'Isaki Lacuesta

Isaki Lacuesta (Girona, 1975) és director de cinema, guionista i creador pluridisciplinari. La seva producció engloba el documental, el cinema de ficció, les videoinstal·lacions i els espectacles plurisdisciplinaris. Al llarg de la seva trajectòria ha creat nou pel·lícules que alternen i combinen ficció, documental, testimonis personals i imatges científiques. És però en les pràctiques d’arts visuals contemporànies on Isaki Lacuesta troba la manera d’investigar altres formes d’expressió i de narració, d’expandir i d’alliberar la seva capacitat creativa. Les obres que ha realitzat en aquest camp busquen una dimensió més oberta, abstracta o conceptual, segons els casos, i en d’altres d’investigació visual i temàtica. En general, podem dir també que són obres que busquen un públic, ja sigui generant respostes emocionals o físiques, així com interpel·lant l’espectador a partir d’un suggeriment visual que revela subtilment una realitat crua i punyent. Al llarg dels anys, a banda de la seves obres estrictament cinematogràfiques, Isaki Lacuesta ha realitzat 16 obres d’arts visuals que s’han vist en exposicions en espais i museus d’art contemporani. En aquestes obres, igual que al cinema, també es destil·la, pantalla a pantalla, la seva mirada atenta al detall poètic, a l’instant màgic i a la casualitat única, així com persisteix el repunteig irònic i l’esperit crític davant la realitat.

Per a l’exposició d’Isaki Lacuesta a ACVIC s’han escollit tres obres, L’acusat (un cas del sud) i Jo soc allò prohibit i, en posició el documental El rito, un curt del 2010 que funciona molt bé com a videoprojecció i que Isaki Lacuesta va dedicar al pintor Miquel Barceló. Es tracta d’un documental musicat que recull el treball rutinari d’un escorxador de Salt (Girona). Les imatges mostren una seqüència d’ambient molt industrial, on es veu tot el procés de matança lenta de l’animal fins al seu esquarterament, i com els treballadors executen i manipulen rutinàriament la seva feina, amb els gestos precisos i la mecànica que són propis de la cadena de transformació d’una vedella en un munt de bistecs.

Goula. Projecte d'art, joc i memòria

El 1942 es fundava a Vic la fàbrica de joguines de fusta Goula. Després d’una dilatada i brillant trajectòria tancava les portes el 1996.

Quan casualment se’ls va concedir una important reserva de l’excedent de peces Goula a la Montsita Rierola i en Jordi Lafon, van impulsar un projecte artístic per treballar sobre diferents propostes que inclouen aspectes com el joc, la reflexió, la xarxa, l’intercanvi i la participació per establir diferents mirades a partir d’un llegat comú.

El projecte artístic forma part de la tesi doctoral Goula. Art, joc i memòria. D’una aventura industrial a una experiència artística de Montsita Rierola, on es posa en relació la recerca del cas de la indústria Goula amb la pràctica de l’art i el joc.

La transcendència del projecte, així com la relació temàtica amb la proposta del programa Art i Escola, que aquest curs gira entorn del joc, han portat a incloure l’exposició Goula. Projecte d’Art, joc i memòria en el programa d’activitats per a commemorar el 10è aniversari d'ART I ESCOLA. Per aquesta raó, ACVIC col·labora en l’organització i gestió de l’exposició.

Aquesta exposició temporal es podrà visitar del 29 de gener al 25 d’abril de 2021. L’obertura es farà el mateix divendres 29 de gener, a les 19h, complint amb totes les mesures de prevenció establertes per garantir la seguretat sanitària.

Dia internacional de la Dona

Rostres de dona. Una mirada a la presència femenina en l'art medieval.
Enguany, davant la situació provocada per la Covid-19, el MEV proposa fer un recorregut virtual mitjançant Instagram Live, a partir del qual es desvetllaran diferents aspectes relacionats amb el rol de la dona a l’edat mitjana.
DATA: del dilluns 8 al divendres 12 de març a les 10h
ON: Instagram Live, es podrà visualitzar en directe la intervenció d’un educador del MEV parlant sobre un aspecte concret relacionat amb la condició de la dona.

Mares, santes, abadesses.... són tan sols algunes de les imatges femenines que apareixen en l’art medieval. Però, quin paper jugava la dona en una societat eminentment patriarcal? Quins rols li eren atribuïts en els diferents àmbits? Com es reflecteix la seva condició en l’art? A través d’un recorregut guiat per les col·leccions del MEV, ens submergirem en l’univers femení medieval. L’art ens parla de les poderoses i ens recorda les oblidades, ens permet viatjar i descobrir les activitats, els sabers i els escenaris en què es desenvolupava la vida de les dones en la societat medieval.

La dona en l'art medieval (8 de març)
Mares, santes, serventes, nobles, camperoles... moltes d’elles troben el seu espai en l’art medieval. Però, com són representades? Ens mostren la realitat social o són tan sols la transmissió del pensament d’una època? Ens ho explica Andrea Serrano, educadora del MEV.

Dona i simbolisme (9 de març)
La visió de la dona com a font del pecat i de la temptació és un tema recurrent en la història de l’art. Però com es representa aquest simbolisme en l’art medieval? En quines figures, més enllà d’Eva, el pecat pren forma de dona? Ens ho explica Judith Ruiz, educadora del MEV.

Dona i família (10 de març)
Ser dona i mare era un tàndem pràcticament indissociable en el món medieval. En l’art, aquest paper és àmpliament representat en la figura de Maria. Però, què simbolitza aquesta figura? Quin és el model de maternitat que en ella trobem representat? Ens ho explica Aina Amat, educadora del MEV.

Dona i poder (11 de març)
L’abadessa Emma, Margarida Jofra, Ermetruit o Ermessenda són figures femenines que posen de relleu com el poder, a l’edat mitjana, també tingué nom de dona. Què en sabem d’aquests cèlebres personatges? Quin paper jugaren en l’àmbit polític i religiós medieval? Ens ho explica Oriol Monterio, educador del MEV.

Dona i saviesa (12 de març) 
Apotecàries, metgesses o llevadores, coneixedores de diferents sabers ancestrals, deixaren la seva empremta en l’àmbit medicinal medieval. Què ens sabem, però, d’aquestes figures? Com eren percebudes en una societat com la medieval? Ens ho explica Andrea Serrano, educadora del MEV.

Ni mai ni res ni enlloc

Exposició de Sol Roca i Claudi Dosta
Obertura de l'exposició, dijous 11 de març a les 19 h

El sermó del foc t’ha fumat les mans.
De les corbes que ja no toques, tot el fruit que no pots agafar, encara pengen les llavors que
atrapen el so del tro
per vibrar sempre
en la intensitat d’allò
que ja ha passat
per no oblidar
que es repetirà.
Tot el que llueix contra l’eternitat és només un somni encapsulat.
Sota el fang que ha cremat només quedes tu, però ara.
En el fang hi ha la pols estel·lar, tots els xocs i les explosions que tens a dins sense saber-ho.
Si t’has tancat per escoltar-te i sents que l’univers et circula recorda l’orella:
alguna força li dóna forma.
L’ombra decapitada dels teus dies és la il·lusió
la purificació ancestral
la renovació
la prova que un sol surt cada dia.
Mentre canti la pols – la teva-,
seràs lliure de viure en aquest arrelament
i barrejar-te en l’aigua que et fa mutar.
Creu-te i crea, plora’t en la pols.
Quan et notis les marees ressona en el que no ets de nou.
Has desaparegut tantes vegades que ni ho recordes
però tots els teus tu quasi coincideixen.
Mira’t les mans fumades.

Núria Armengol
Poeta
 

Sol Roca. Llicenciada en Belles Arts (Universitat de Barcelona), Mestra (Universitat Autònoma de Barcelona), Postgrau en Pedagogia Terapèutica (Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya) i Grau Superior de ceràmica (Escola d’Art de Vic). Autora i coordinadora del projecte educatiu i artístic Va d'Art (2000-2015), coordinadora de Programes Sócrates-Comenius d’art i educació (2006-2013). Des del 1999 ha realitzat exposicions tant individuals com col·lectives i ha participat en propostes i projectes artístics a Catalunya, França i Polònia.

Claudi Dosta Ivanow. Grau de cinematografia a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, disseny de so, músic, membre de Power Burkas i About Leaving. Ha treballat  a pel·lícules com Personalien i Roi Soleil d’Albert Serra, Niños somos todos de Sergi Cameron i Silencio por favor de Carlos Villafaina.
 

Fotografia: Sol Roca. Sense títol, 2020.

Relats Fotogràfics 7

Exposició de Josep M. Montaner i Jordi Lara
Obertura de l'exposició, dijous 11 de març a les 19 h

Puc sentir el so d'aquesta viola.
Untes amb resina crinera de cavall i la fregues contra el budell cargolat i sec d’una ovella; amb un caixó de fusta n’amplificaràs el gemec. Vet aquí la viola. Però si jo tingués un cavall sortiria a desvetllar camins, l’ovella em daria abric i aliment i a cops de destral m’arreglaria un sostre o una foguera. Per què, la música, doncs? Perquè covo el calfred de ser humà, i per tant la servitud d’expressar-me per sentir que sóc, que val la pena ser: per això, amb el cavall, l’ovella i l’arbre m’he fet una viola de gamba. M’abriga, m’alimenta i em transporta a un indret on no em cal re de tot allò altre.

Sé que hi ha un home que escolta del carrer estant.
S’ha aturat un moment dessota els balcons badats, ulls clucs. Vol endevinar quina veïna nova i encara desconeguda ha vingut a assajar al casalot abandonat. Potser és la dona que ha estat esperant, cabellera llarga embolicant-se amb les tripes quan s’aboca als aguts, la que redimirà els quatre amors malgirbats que una vida prou gasiva li ha concedit. S’allunya i ja s’endú la dona perquè aquesta nit redacti les pàgines del seu somni. I a dalt el gambista, vés, frega que frega, miraculós i culpable dels efectes devastadors de la música que vessa façana avall.

Veig el fotògraf que pren la imatge.
Com un predador vigilant el músic. Buscant xarranques de llum porosa al trespol de fusta vella. I mentre compon la imatge sent que un músic en la desolació d’un pis sense envans serà el símbol de la tenacitat de l’ésser humà. Però és en l’instant de prémer el disparador que el fotògraf sap tot d’una que això són falòrnies, quincalla poètica, i que la veritat brota sempre fora de quadre.

Jordi Lara
 

Josep M. Montaner (Vic, 1957). És tècnic de càmera per l’Institut de Noves Professions de la Generalitat de Catalunya. Ha realitzat la seva activitat professional més coneguda en l’àmbit del foto-periodisme des del 1976. Ha rebut  premis de fotografia com el Fotopress a la millor instantània d’actualitat o el  premi Foto-Nikon accèssit de la categoria d’esports. Ha impartit cursos i conferències. Les seves fotografies han il·lustrat portades, continguts de llibres i cartells. Actualment publica al Nació Digital i, des de fa més de trenta anys, documenta els esdeveniments de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada.

Jordi Lara i Surinyach (Vic, 1968) Escriptor, cineasta. És autor, entre d’altres, del clàssic contemporani Una màquina d’espavilar ocells de nit (2008), del recull de contes Mística conilla (Premi de la Crítica Serra d’or 2017) i de la novel·la Sis nits d’agost (Premi Nacional de la Crítica 2020). El 2012 va escriure i dirigir el llargmetratge de ficció Ventre blanc, protagonitzat pels capgrossos de Vic. A TV3 ha creat i presentat, entre d’altres, els programes Nydia i, més recentment, Il·luminats.
 

Fotografia: Josep M. Montaner. Santi Miret toca una viola de gamba a Vallroc, on va viure Pau Casals. Agost, 2020. Prada (el Conflent).