RELATS FOTOGRÀFICS 10

[poème de guerre]

[parla algú:]

[primer va venir el dia que érem vius,
després va venir el dia que érem morts;

i quin dia quan la mort va ser de tots,
quin dia quan el món va ser tot d’aigua

i vam callar;

vam dir és la mort per l’aigua,
però només va ser la mort;

hem vist la vida, hem menjat bé —però no prou—,
hem vist la mort —però no prou—;

i entre bombardeig i bombardeig
va venir que vam callar,

i quin silenci més ben fet;

calleu: quin ridícul, mare de déu,
quin ridícul; sisplau, calleu.]

[Sentfores, 04.09.2021]

Jaume Coll Mariné

Sergi Cámara (Vic, 1970). És fotodocumentalista independent i s'ha centrat en les migracions d'Àfrica cap a Europa. Ha documentat les arribades de barcasses al Iemen des de Somàlia i la ruta dels migrants pel desert de Sàhara. Va documentar durant deu anys les vulneracions de drets humans a la tanca de Melilla i va seguir la ruta dels refugiats per Europa. És dels que creu que en aquest ofici valen més unes bones botes que una bona càmera.

Jaume Coll Mariné (Muntanyola, 1989). Ha publicat els llibres de pomes Quanta aigua clara als ulls de la veïna (Edicions de 1984, 2014) i Un arbre molt alt (Edicions 62, 2018; premi Ausiàs March de poesia de Gandia i premi Josep Maria Llompart - Cavall Verd de l’AELC). És membre del consell de redacció de la revista de poesia Reduccions, editor de La Lectora i baixista i contrabaixista del grup de pop-rock Obeses.

SELF-PORTRAIT

No és fàcil posar-se a crear quan la necessària força vital per fer-ho no camina ni a l’hora ni al ritme necessari.

Fer que parli el cos ignorant la malaltissa indisposició que viu junt amb el fer i desfer diari, les emocions i les idees, té un valor molt profund.

És l’atreviment d’exposar-se un mateix i que la vida et llegeixi. L’obra en aquest cas i amb aquests condicionants adquireix uns trets singulars, els retrats ja parlen sols de tot allò que acompanya l’autor.

Jo no puc mesurar-ho ni tampoc qualificar-ho, el que si us puc dir per experiència pròpia és que de feixuc ho és i molt, però és el que és.

Fer aquest pas amb tot el bagatge, que amb poques paraules hom pot imaginar, va més enllà d’un repte, és un litigi amb un mateix i amb la vida. És el poder de creure en la capacitat per definir una idea, de transformar-la fent-la entenedora i alhora gaudir-ne com si fos un regal, una joguina.

És transformar-se en l’infant que un és, sense cap pretensió, ni obligació, ni capteniment, només cal donar la mà al desig profund de jugar amb la necessitat d'expressar-se, de fer parlar les mans amb la força agosarada per crear i que tot es reveli en cada paper, en el més íntim de cada dibuix.

És fer real una bona disposició per decidir pujar a cavall dels somnis, de creure's un geni, un mag, com ho és realment l’infant que tots portem a dins; senzill, remeneta, xafarder, que busca, remira, que inventa un món que és el seu món i que el deixa veure i l’exposa a qui el vol conèixer i compartir.

El que veieu parla!
Sempre són les emocions.
Sempre són els sentiments.
Sempre són les paraules,
que surten rient o plorant.
El que veieu parla!

El que veieu té un nom!
A voltes hi ha qui ho amaga.
A voltes hi ha qui li és obstacle.
A voltes hi ha qui li avergonyeix.
A voltes hi ha qui hi acluca els ulls.
A voltes hi ha qui hi posa llum
perquè sigui més entenedor.
El que veieu té un nom!

Text de Joan Palau

Ramon Ricart (Vic, 1967). Ha dedicat bona part de la seva vida professional a la docència en Escoles d’Art i Disseny (a l’Escola d’Art i Superior de Disseny Llotja, a l’Escola d’Art de Vic – on va ser-ne director durant 7 anys– i a ESDAP Catalunya). Ha compaginat la tasca docent amb projectes vinculats al disseny (calendaris, revistes, catàlegs, pòsters, identitat corporativa…), la il·lustració (ha il·lustrat llibres per a EUMO Editorial, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Editorial Resma, Edicions l’Àlber…), el còmic (a la revista Tretzevents amb el personatge Catifa) i ha participat en diferents exposicions col·lectives.
Dels darrers projectes destaca el comissariat i participació en l’exposició Originals / Inèdits (Il·lustradors d’Osona) (2016), el projecte multidisciplinari FA NO FA (2018), les il·lustracions pel llibre de poesia BLAUS de Joan Palau i, la propera publicació de la seva primera novel·la gràfica, TIEMBLA, a Bang Ediciones.