Mantícora

Carlos Vermut, Catalunya 2022

En Julián (Nacho Sánchez) és un exitós dissenyador de videojocs que viu sol en un pis al centre de Madrid i que crea monstres per guanyar-se la vida amb l´ajuda d´eines de realitat virtual. Un dia es produeix un incident a l'apartament del costat que el fa capgirar. En Julián no es pot adormir i comença a patir atacs de pànic. El seu món comença a enfonsar-se, però llavors coneix la Diana (Zoe Stein), una estudiant d´història de l'art.

Aquest és un film sobre els monstres i la seva necessitat de ser acceptats. En el seu darrer llargmetratge Carles Vermut torna a demostrar que és un dels directors i guionistes més creatius, amb més personalitat i menys desacomplexats del país. Aquí va un pas més enllà dins dels temes de la seva particular filmografia per fer- nos partícips d´un viatge incòmode i contundent capaç de sacsejar i fer emmudir el públic. Mantícora va tenir la seva estrena mundial al Festival de Cinema de Toronto. A Espanya es va presentar amb èxit al Festival de Sitges.

Carlos Vermut

Madrid, 1980. Abans de dedicar-se al cinema va treballar com a il·lustrador, dibuixant de còmics i dissenyador de storyboards. Després de la seva participació en la sèrie de televisió d´animació Jelly Jamm, va fer el seu debut al llargmetratge amb Diamond Flash (2011), la seguiren Magical Girl (2014), Quién te cantará (2018) i Manticora (2022), així com el guió de L´àvia (2021) de Paco Plaza.

VO en castellà

Data: 11/04/2023
Horari: 20.00h
Lloc: Espai ETC

La niña del gancho, un documental de Raquel Barrera

El documental La niña del gancho ens explica la història d’Encarna Hernández. Una dona extraodinaria que va trencar totes les barreres de gènere a través de l’esport. Setanta anys després de ser batejada amb el nom de “La niña del gancho” fa memòria de les dones que van ser pioneres en el món del basquet.

Conversa amb la  directora del documental Raquel Barrera i la jugadora de bàsquet Laia Palau.

Raquel Barrera: Directora, realitzadora i guionista. Va dirigir el llargmetratge Camino a Bollywood, la sèrie Antropologia, els curts La segunda primera cita, El nil i els camells i Viñetas palestinas. En aquests moments està  desenvolupant el seu nou projecte documental L’home més pacífic del món.

Laia Palau: Exjugadora de bàsquet. Va jugar al CJM Bourges, al Vàlencia, al CCC Polkowice, al USK Praga i l’Uni Girona. És l’esportista de la selecció espanyola amb més medalles, després d’haver disputat 2 jocs olimpics, quatre mundials i set campionats europeus. 

Coorganitza: Cineclub Vic

Data: 13/04/2023
Horari: 19.00 h
Lloc: Sala modernista del Casino de Vic

Tot, a tot arreu, a tota hora

Dan Kwan i Daniel Scheinert, Estats Units 2022

Evelyn (Michelle Yeoh), una immigrant xinesa als Estats Units, es veu embolicada en una aventura salvatge en què només ella pot salvar el món després que una ruptura interdimensional alteri la realitat. Perduda als mons infinits del multivers, aquesta heroïna inesperada ha de canalitzar els seus nous poders per lluitar contra estranys i desconcertants perills mentre el destí del món penja d´un fil.

Qui deia que al cinema estava tot inventat? Bé, inventat potser sí, però segurament mai s´havien ajuntat tantes idees d´una manera tan creativa en una pel·lícula pensada i destinada, fonamentalment, a entretenir. Un títol únic que arrasa amb tot gràcies a la seva personalitat, a la seva imaginativa proposta i a unes interpretacions de luxe. Qualitats totes que l´han convertit, des del moment de la seva estrena, en una obra de culte. Prepareu-vos per entrar a una voràgine de color, moviment, talent, bogeries i emocions que us deixarà clavats a la butaca de l´ETC.

Dan Kwan i Daniel Scheinert Els Daniels, nom amb què es coneix aquesta parella creativa, van començar la seva carrera dirigint vídeos musicals. Van saltar al cine amb la sorprenent Swiss Army Man (2016) i, ara, amb Everything Everywhere All at Once han aconseguit atraure l´atenció de la indústria de Hollywood i dels seus premis.

VO en anglès amb subtítols en català

Data: 18/04/2023
Horari: 20.00 h
Lloc: Espai ETC

Un any, una nit

Isaki Lacuesta, Cataluny 2022

Ramón (Nahuel Pérez Biscayart) i Céline (Noémie Merlant) són una parella que es troba a la sala Bataclan de París durant la nit de l´atemptat del 2015. Aconsegueixen sobreviure a l´assalt terrorista, però en sortir senten que ja no són els mateixos i no saben si mai podran tornar a ser-ho.

Isaki Lacuesta aborda el relat dels protagonistes a partir de flashbacks i records del que va passar aquella nit en contraposició amb diversos moments de l´any posterior. Aquesta simfonia tràgica, mostrada tota de cop, avançant i retrocedint a mesura que es construeix el trencaclosques dels protagonistes, ens porta del dol al record, del drama a la recuperació, del terror a la frustració... per acabar convertint un fet concret en un relat universal sobre la por i la seva superació. Tot això reforçat per un imponent treball de muntatge visual i sonor.

Isaki Lacuesta Nascut a Girona el 1975, és un dels màxims exponents de l´audiovisual català actual i un altre dels vells coneguts de Cineclub Vic, on hem projectat moltes de les seves pel·lícules. Des del seu debut el 2002 amb el curt Caras vs. Caras, ha teixit una filmografia única que combina curtmetratges, llargmetratges, televisió, documental i ficció. A la seva obra i hi trobem, entre altres títols, films com Cravan vs. Cravan (2002), La llegenda del temps (2006), Los condenados (2009), Los pasos dobles (2011), La propera pell (2016) o Entre dos aguas (2018).

VO en francès i castellà amb subtítols en català
 

Producció: Mr. Fields and Friends, Bambú Producciones, La Termita Films, Noodles Production
Guió: Fran Araújo, Isa Campo i Isaki Lacuesta
Música: Raül Fernandez Miró
Muntatge: Sergi Dies
Durada: 2 h
Intèrprets: Nahuel Pérez Biscayart, Noémie Merlant, Quim Gutiérrez, Alba Guilera, Natalia de Molina

Data: 25/04/2023
Horari: 20.00 h
Lloc: Espai ETC

El Plaer

Max Ophüls, França 1952

Adaptació de tres relats de Guy de Maupassant, on diverses persones exploren les diferents cares del plaer: un home oculta la seva identitat sota una màscara per mantenir el seu estatus, la madame d´una casa de cites fa un viatge per assistir a una comunió i un pintor sedueix una jove per convertir-la en la seva musa. 

Max Ophüls mostra a través de les tres històries com els instints més baixos dels éssers humans ens poden portar a oblidar allò que ens fa feliços. Sota l´elegància i la tendència al barroquisme habitual del realitzador, i amb un ús particular de la ironia per il·lustrar la tragèdia, El plaer esdevé una obra cinematogràfica única, que compta amb un gran treball tècnic i una posada en escena tan espectacular com efectiva. Tot un clàssic que recuperem setanta anys després de la seva estrena gràcies al projecte Filmoxarxa.

Max Öphuls 

Va néixer a Alemanya el 1902 i va iniciar-se en el món de l´espectacle com a director i actor teatral. Posteriorment, va fer el salt al cinema i el 1931 va dirigir el seu primer curt. El seu treball més aclamat en l´època seria Amoríos (1933). Amb l´ascens dels nazis, s´exilia a França i posteriorment es trasllada a Suïssa, Itàlia i els Estats Units, on dirigiria Carta a una desconeguda (1948) i Ànimes despullades (1949). Va tornar a Europa el 1950, quan va rodar La Ronda, a la qual seguirien La Madame de... (1953) i Lola Montes (1955). Va morir a Hamburg el 1957.

VO en francès amb subtítols en català.

Guió: Jacques Natanson i Max Ophüls a partir dels contes de Guy de Maupassant
Música: Joe Hajos
Muntatge: Léonide Azar.
Durada: 1 h 40 min.
 

Data: 02/05/2023
Horari: 20.00 h
Lloc: Espai ETC

Els cinc diables

Léa Mysius, França 2022

Totes i tots tenim olors guardades al nostre cervell, que ens transporten i que ens aboquen a records i sensacions del passat. Aquest poder al·legòric de l´olfacte adopta un sentit literal per la Vicky (Sally Dramé) que viu amb la seva mare, Joanne (Adèle Exarchopoulos), i el seu pare, Jimmy (Moustapha Mbengue). Quan la Vicky aconsegueix capturar una adequada, és capaç de viatjar i intervenir en el passat, descobrint els secrets més foscos de la seva família. Els cinc diables és una pel·lícula fantàstica, suggerent, misteriosa i sorprenent, d´aquelles que ens agrada descobrir. Juga i navega entre diversos gèneres i temàtiques per construir un relat determinista sobre la recerca de la identitat i sobre el pes acumulat de la culpa, però també sobre el perdó. Perquè, al final, no tot a la vida està sota el nostre control. 

Léa Mysius

Bordeus, 1989. És una de les guionistes referents del nou cinema francès (sense anar més lluny ha escrit guions per a realitzadors com Claire Denis, Jacques Audiard i Arnaud Desplechin). El 2017 va debutar com a directora amb Ava, a la qual segueix aquesta Els cinc diables. Una curta però contundent trajectòria que ha demostrat que és una directora amb una veu pròpia i a qui cal seguir la pista.

VO en francès amb subtítols en català.

Producció: F Comme Film, Trois Brigands Productions.
Guió: Paul Guilhaume i Léa Mysius.
Música: Florencia Di Concilio
Durada: 1 h 43 min
Intèrprets: Adèle Exarchopoulos, Patrick Bouchitey, Daphne Patakia, Hugo Dillon, Antonia Buresi, Swala Emati.

Data: 09/05/2023
Horari: 22.00h
Lloc: Espai ETC

El agua

Elena López Riera, Espanya 2022

És estiu en un petit poble al sud-est del país. Una tempesta amenaça de tornar a desbordar el riu. Una vella creença afirma que algunes dones estan predestinades a desaparèixer amb cada nova inundació perquè "tenen l'aigua a dins". 

El debut en el llargmetratge d´Elena López Riera va tenir una molt bona acollida a la quinzena de realitzadors del Festival de Canes. Estem davant d´un relat suggerent sobre tres generacions de dones i les diferents formes en què conviuen amb els mites de la terra. Tres dones d´aigua connectades entre elles i amb el seu entorn proper, envoltades del misticisme propi de la tradició i dels relats orals que, encara avui, continuen impregnant la manera en què les noves generacions s´enfronten a la vida. 

Elena López Riera 

Nascuda a Oriola el 1982, és doctora en Comunicació Audiovisual i cineasta, amb una reconeguda trajectòria en el món del curtmetratge. Els seus curts Pueblo (2015), Las Visceras (2016), Los que desean (2018) han tingut presència a diversos festivals nacionals i internacionals. També forma part del col·lectiu d´experimentació audiovisual lacasinegra, que centra el seu treball a l´entorn dels límits de la no-ficció i la memòria. Ha treballat com a programadora pels Festivals de Sevilla, Belfort i Visions du Réel. El agua és el seu primer llargmetratge.

VO en castellà

Producció: Alina Film,Les Films du Worso
Guió: Philippe Azoury i Elena López Riera
Muntatge: Raphaël Lefèvre
Durada: 1 h 44 min.
Intèrprets: Luna Pamiés, Bárbara Lennie, Nieve de Medina, Alberto Olmo.

Data: 16/05/2023
Horari: 20.00 h
Lloc: Espai ETC

Maria y yo

Félix Fernández de Castro, Catalunya 2010

Miguel Gallardo viu a Barcelona. La seva filla María viu a les Canàries amb la seva mare. A vegades, en Miguel i la Maria marxen junts de vacances a algun complex turístic al sud de Gran Canària. Un escenari poc habitual per a un pare sol amb una filla de catorze anys que pateix autisme. Aquesta és la història d’un d´aquests viatges i, sobretot, un relat original i ple d´humor, ironia i sinceritat sobre com es conviu amb la discapacitat. 

Basat en el còmic autobiogràfic de Miguel Gallardo, i protagonitzat per ell mateix i la seva filla, Felix Fernández de Castro ens convida a María y yo un particular i modest però ben assolit documental a tall de road movie. L´opera prima del seu director és impecable, delicada i proposa una equilibrada narració que, sense caure en el dramatisme, ens mostra la realitat de la convivència diària amb una persona autista. Una oda a l´amor i a la vida que combina les imatges de pare i filla amb els dibuixos fets pel mateix Gallardo. Una pel·lícula que recuperem a través de Filmoxarxa, com a homenatge a Miquel Gallardo, qui ens va deixar el 2022. 

Felix Fernández de Castro 

Nascut el 1963 a Barcelona, el seu àmbit de treball és principalment el de la publicitat com a creatiu a diferents agències. La seva trajectòria cinematogràfica es limita al documental Maria y yo (2010) (que va estar nominada als premis Gaudí i als Goya) i el curt Cebra (2014).

VO en castellà i català

Data: 23/05/2023
Horari: 20.00 h
Lloc: Espai ETC

Suro

Mikel Gurrea, Catalunya 2021

Helena (Vicky Luengo) ha heretat una vella masia i juntament amb la seva parella, Ivan (Pol López), han decidit traslladar-s´hi per poder gaudir de la vida a la natura. Un pla idíl·lic que es trencarà aviat a causa de diverses problemàtiques i la seva nul·la capacitat per resoldre-les. 

El debut del director i guionista Mikel Gurrea ha estat una de les grans sorpreses de la temporada des del moment de la seva presentació al festival a San Sebastian. Inspirada en la seva pròpia experiència com a temporer, el director desmunta a través de les contradiccions dels protagonistes la visió idealitzada de la vida rural. Una història que abandona els relats romàntics, que compta amb una excel·lent interpretació de la parella protagonista, i que convida a reflexionar sobre la xenofòbia, la precarització laboral, les relacions de poder o els privilegis de classes. 

Mikel Gurrea 

Director i guionista nascut a Donosti el1985. Es va llicenciar en comunicació audiovisual per l´UPF i té un màster de London Film School gràcies a una beca. Va iniciar la seva carrera en el món del curtmetratge amb obres com Rojo en el agua (2010), Txoria (2013) i Foxes (2015), alguns seleccionats a festivals nacionals i internacionals. Suro és el seu primer i exitós llargmetratge. 

La sessió comptarà amb la presència del seu director, Mikel Gurrea.
VO en català

Producció: Malmo Pictures, Euskal Irrati Telebista (EiTB), ICEC.
Guió: Mikel Gurrea i Fran Kosterlitz
Muntatge: Ariadna Ribas
Durada: 1 h 46 min
Intèrprets: Vicky Luengo, Pol López, Ilyass El Ouahdani.

Data: 30/05/2023
Horari: 20.00 h
Lloc: Espai ETC

Take Shelter

Jeff Nichols, EUA 2011

Curtis LaForche (Michael Shannon) viu a un petit poble amb la seva dona (Jessica Chastain) i la seva filla (Tova Stewart), una nena sorda de sis anys. Un dia, comença a patir al·lucinacions apocalíptiques en forma de somnis. Sense saber si els malsons són fruit d´una malaltia mental o veritables premonicions, en Curtis comença a construir un refugi per protegir-se d´una eventual tempesta. 

A través del gènere fantàstic, la pel·lícula explora els terrors latents de la societat contemporània a través d´un individu que veu a venir el perill, sense saber si és cert o irracional. Davant del dubte, Take Shelter qüestiona tot allò que considerem lògic i acceptable dins de la nostra realitat, perquè aquesta se´n pot anar en orris en qualsevol moment. Uns ingredients suggerents i un misteri que preval fins al final. 

Jeff Nichols 

Arkansas, 1978. Va debutar amb Shotgun Stories (2007), a la qual seguiren Take Shelter, Mud (2012), Midnight Special (2016) i Loving (2016). Amb només cinc pel·lícules, és un d´aquells cineastes per descobrir. Narrador de drames íntims i polaritzador d´opinions, sens dubte la seva obra és un tresor amagat per tot aquell amb ganes de trobar un autor majúscul. 

Sessió programada en col·laboració amb la UVic-UCC dins de la programació d´activitats de la Universitat d´Estiu, enguany centrada en la salut mental.

VO en anglès amb subtítols en català

Data: 06/06/2023
Horari: 20.00 h
Lloc: Espai ETC