Exposició "L'amor és pa amb formatge?" de l'artista Jordi Plana Pey

L'AMOR ÉS PA  AMB FORMATGE?
(PLANA  A  LA PLANA)

Anem a voltar per la Rambla,
et compraré un ramet de flors.
Quimi Portet

Plana a la Plana ens porta a donar un vol pel món de la cultura que formigueja lluny dels focus mediàtics, allunyada de l'epicentre cultural de la gran ciutat. Avui dia, l'àmbit de la creació està sobresaturat d'un discurs vacu que enalteix les virtuts dels marges i la perifèria des de les còmodes butaques de la metròpolis. A Plana no li cal reivindicar aquest posicionament teòric perquè simplement l'exerceix a diari des de fa un munt d'anys.

A Plana a la Plana s'erigeix erecte el pal de paller que ens descobreix els rostres liminals que transiten per les voravies del gran magma creatiu que es cou a la ruralia. Però si ho capgires, el paller deixa de gratar el cel i burxa les entranyes, territori endins, s'aferra a la terra i es transforma en vulva creadora i és que l'obra de Plana s'ha de mirar del dret i del revés.
Plana exerceix amb la tenacitat dels vells documentalistes de la Gran Depressió americana dels anys vint del segle passat, però sap sumar en cada imatge tota la càrrega emocional que hi impregnava Avedon uns anys més tard. Sens dubte, Plana és el nostre Avedon. Però no només, retrata també tot allò que és únic i sabem que es perd irremeiablement perquè no capta estereotips socials sinó persones singulars, d'aquelles que quan passeges per les nostres rambles provincianes et gires de reüll per fitar-les de nou d'amagatotis. Plana,per tant, també és el fotògraf d'allò que ens fa únics, una Cristina García Rodero berguedana.

Tanmateix, i tornant als més clàssics, tot el mencionat fins aquí seria paper mullat si les imatges que surten del seu cap i de la nostra realitat, no estesin sota la pàtina d'una excel·lència que cada cop és més inèdita en el camp visual. Aquí Plana palpa els grans de mitjans del segle vint, com Català Roca o Colom, tot i que en un color sensualment apagat que el caracteritza des de fa anys i és en aquest domini de la llum que ens suggereix les ombres d'aquest món.
Acosteu-vos a la rasa més propera, escapceu un brot de romaní i plegueu-lo amb elegància ben visible a la vostra solapa o la pitrera de l'escot i entreu endiumenjats a l'univers que ens plana.

Gerard Vilardaga Cunill

Horari:

           Matí: de dimarts a dissabte de 11 a 13 h.
          Tarda: de dimarts a diumenge de 18 a 20 h.
 

Exposició MEMÒRIA ROJA

L'exposició forma part de la programació de Memòria Democràtica 2023, entorn de l'efemèride del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. 

"Memòria Roja" busca recuperar la memòria dels vençuts -els rojos-, històricament silenciada des de les esferes de poder. Basant-se en testimonis i investigació històrica, l'artista denúncia la violència exercida contra la població per exterminar allò que la dictadura anomena "gen roig". Fugint dels grans relats històrics oficials, s'emmarca en la microhistòria per reivindicar la memòria individual i familiar. 

L'exposició proposa parlar i recuperar un tema controvertit, especialment amb l'augment de l'extrema dreta, en el qual sembla urgent recuperar vincles amb un passat que s'ha silenciat des de la Transició. 

Presentació del llibre El llegat de la llum de Manel Esclusa

A càrrec de Laura Terré, comissària de l'exposició, Lluis Solà, poeta, i Manel Esclusa, autor.

El llibre, que forma part de la col·lecció Textos per a les Arts Contemporànies d’H. Associació per a les Arts Contemporànies (H.AAC), ha estat editat en motiu de l'exposició El llegat de la llum de Manel Esclusa, en el marc del 10è aniversari d'ACVIC, que es va dur a terme amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell, l'Escola d'Art de Vic, el Museu de l'Art de la Pell, el Temple Romà-Patronat d'Estudis Osonencs i la participació del Festival Revela't, que va fer entrega a Manel Esclusa d'un premi de reconeixement a la seva trajectòria.

Col·labora la llibreria Foster&Wallace

Data: 21/02/2023
Horari: 19.00 h
Lloc: ACVIC. Centre d'Arts Contemporànies

Sound of Metal

La vida de Ruben (Riz Ahmed), un jove bateria en una banda de heavy metal, fa un gir radical quan perd l´audició. El metge li diu que la seva condició empitjorarà i la seva parella porta el músic a un centre de rehabilitació per a sords.

Tornar a començar: aquesta és una gens típica pel·lícula de superació personal. Un exaddicte troba en la música el pla B ideal per donar sortida als seus impulsos autodestructius. Quan perd l´oïda, el seu món sembla esfondrar-se. El disseny de so de la pel·lícula actua com un element dramàtic, amplificant la confusió i ràbia que sacsegen el protagonista. Sound of Metal és un emocionant estudi del dol carregat de sinceritat i empatia.

Darius Marder

Director de cinema, guionista i muntador nord-americà nascut el 1974. El seu primer llargmetratge, el documental Loot va rebre una nominació als prestigiosos premis Spirit. El 2012 va escriure el film de ficció The Place Beyond the Pines. El 2020 va escriure Sound of Metal juntament amb el seu germà Abraham, pel qual van ser nominats al millor guió original als Oscars. 

La sessió es realitza en col·laboració amb l´Agrupació de Sords de Vic i comarca, que anualment organitza un certamen de cinema, el VicMovies, amb pel·lícules realitzades per gent no oïdora.

Producció: Amazon Studios
Guió: Darius i Abraham Marder
Música: Nicolas Becker i Abraham Marder
Muntatge: Mikkel E.G. Nielsen
Intèrprets: Riz Ahmed, Olivia Cooke, Paul Raci, Lauren Ridloff, Mathieu Amalric, Domenico Toledo, Chelsea Lee, Shaheem Sanchez

Data: 21/02/2023
Horari: 20.00h
Lloc: Espai ETC

Club de lectura de novel·la històrica

El nou club de lectura de la Biblioteca Pliarin Bayés llegirà i comentarà la novel·la "El misteri de Berlín" de Jordi Mata. Conduït per Tina Bassas.

Inscripcions a la biblioteca: 93 883 33 25

L'activitat forma part de la programació de Memòria Democràtica 2023, entorn de l'efemèride del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. 

Data: 21/02/2023
Horari: 18.30 h
Lloc: Biblioteca Pilarin Bayés. Sala d'actes U d'octubre